El temps pasa poc a poc,
i encara que no ho volguem
cada dia queda en el record
quan estem només nosaltres dos.
Cada dia que pasa,
és una espina clavada al meu cor,
i encara que passin hores, segons o minuts,
jo segueixo pensant en tu.
Vull que estiguis sempre al meu sotat
perquè no vull que aquesta història tingui final,
i es que mai et podré oblidar
per molts anys que puguin pasar.
Un dia em vaig posara a pensar
i vaig saber que t'estimava de veritat,
semblava que tot s'agues parat,
el dia que em vas dir t'estimo sense parar.
De sobte vaig despertar
i aquell somni tan bonic va acabar.
Poc a poc el meu cor es va trencant,
però tinc l'esperança de que és faci realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada